Art Minimalista: Agnès Martin

 

"Amistat", 1963, Tate Gallery. Agnès Martin, (1912-2004), nascuda a Canadà de pares immigrants escocesos, va estudiar art a Vancouver i a Nou Mèxic. El 1931 es va mudar a Estat Units, adquirint la ciutadania nord-americana el 1950. Gràcies al mecenatge de la propietària d'unes galeries d'Art de Nova York, va anar evolucionant en la seva carrera, però el 1967, avorrida de la vida a la ciutat, es traslladà a  Nou Mèxic on visqué en una cabana, distanciada de la vida pública i de la societat. Al morir als 92 anys va manifestar que en feia 50 que no llegia cap diari perquè això la distreia.  Mai compartí la seva vida amb ningú i el seu particular comportament possiblement fos originat per una paranoia que li va ser diagnosticada tot i que no va interferir mai en la seva voluntat de creació artística. L'atribució del seu estil es la de pintura minimalista, però a ella li agradava més auto denominar-se com la darrera expressionista abstracta. Emprava preferentment la pintura acrílica i l’aquarel·la i la majoria de les seves imatges son quadres dividits en cel·les que en el seu conjunt volen transmetre sensacions espirituals inspirades pel taoisme. La seva obra la convertí en una artista de culte y les seves pintures estan presents en molts dels més importants museus del mon. Segurament, com per molts artistes, també influiría la seva especial manera de viure.

Expressionistes espanyols: Rafael Zabaleta Fuentes

 

"Arlequí i pallasso amb màscara", 1942. Rafael Zabaleta Fuentes (1907-1960) nascut a Quesada, Jaén i pertanyent a una familia benestant, de ben jove es va orientar cap a la pintura. A més va desenvolupar càrrecs com el de Delegat del Tresor Artístic Espanyol, el que va ocasionar que en acabar la Guerra Civil fos denunciat i empresonat, incautant-li els seus dibuixos. Un cop alliberat, viatjà a París on tingué contacte amb en Picasso, de qui va rebre influencia en la seva obra a partir d'aquell moment, primer en el terreny de l'expressionisme, estil en el que s'enquadra aquesta pintura, i posteriorment en el del cubisme, Com a il.lustrador participà en algunes edicions de llibres de'n Camilo José Cela. Te un Museu dedicat a la seva obra en la ciutat on va néixer.

Pintors controvertits: Balthus

 

"

"Els Nens Blanchard", 1937, Museu Nacional Picasso, París. Balthasar Klosowski de Rola, Balthus (1908-2001). Controvertit artista membre d'una familia d'origen polac, molt imbricada en el mon cultural parisenc de principis del segle passat en el que ell com a pintor escandalitzà  i promogué admiracions a parts iguals. Es diu que Jean Cocteau, que era amic dels Klosowski, es va inspirar en aquesta familia per a escriure la seva novela "Les enfants terribles". El germà gran va ser un filòsof influit pels escrits del Marques de Sade. Amb aquest caldo de cultiu no resulta estranya l'evolució artística de Balthus, que es dedicà a pintar escenes provocatives d'adolescents en postures eròtiques, tot i que ell afirmava que no ho feia amb morbositat, sinó per reflexar la seva puresa i espontaneitat. Sigui com siguí va ser un pintor de molta fama i possiblement l'ùnic que en vida va tenir quadres exposats al Louvre, com a conseqüencia de la donació de la seva col.lecció privada que va fer Picasso, un dels seus nombrosos amics. Entre aquests també s'hi podien comptar noms d'altres famosos, com Breton, Man Ray, Derain, Miró, Giacometti, Fellini o Cartier-Bresson. Visqué a França, Italia (a la Vila Médicis que va fer restaurar) i els darrers anys a Suissa, on es treslladà amb la seva dona, una japonesa 35 anys més jove que va coneixer durant una missió diplomàtica al Japó.

Pintors realistes: Carl Zewy

 

"La xafardera", 1909, Carl Zewy (1855-1929) pintor austriac d'estil realista, que es va dedicar a pintar escenes de genre, reproduint situacions domèstiques qüotidianes enmarcades en un ampli ventall de nivells socials, moltes d'elles amb  tocs humorístics. Va ser amic del Director de cine Fritz Lang.

Pintors naturalistes: Archibald Thornburn

"Esquirols en un arbre", 1903. Archibald Thorburn (1860-1935) aquarel.liste escocés que s'especialitzà en pintar animals propers, sobretot ocells i aus de corral, però que excepcionalment alguna vegada recollia en els seus llençs algún animaló diferent, com en aquest cas que va recollir uns esquirols.  Fill d'un miniaturista, pintor oficial de la reina Victoria d'Anglaterra, aprengué ben aviat el seu ofici que desenvolupà al mateix temps que practicava  la il.lustració de llibres científics. Aquesta dedicació sembla contradictoria amb una altra que el caracteritzà, anomenada falsament esport: la cacera.

Pintors surrealistes: Jimmy Lawlor

 "A travers de la cadira", Jimmy Lawlor, pintor surrealista irlandés, nascut el 1967 i que actualment resideix a Westport, a l'Est d'Irlanda. El surrealisme ha existit des de ben antic, veure p.e. el Jardi de les Delicies del Bosco o les pintures de Giusseppe Arcimboldo, però no es fins els anys 20 del segle passat que adquereix la força d'un moviment artístic i cultural, a part de polític, de la ma d'André Breton, que el defensava com a moviment revolucionari, associant-lo al comunisme i a l'anarquisme.  Aquest moviment involucrà a gran quantitat d'artistes, molts de gran impacte, com Dalí, Picasso, Miró, Magritte, Eluard, Ernst, Tanguy i un llarg etc. Molts d'ells es van desencisar en veure que Breton s'afiliava al Partit Comunista i aixó suposà un cisma en el sentit, no de que abandonessin el surrealisme, sinó que defugissin la càrrega política comunista que Breton pretenia donar-li. Hi han diversos estils de surrealisme, esencialment el que fa servir imatges figuratives, enmarcades en escenes onìriques  (Dalí, Magritte, De Chirico, p.e.) i el surrealisme abstracte en el que les imatges es correspondrien amb la concepció de l'abstracció generada per cada artista (Picabia, Miró, Ernst, Massó, p.e.) Al surrealisme figuratiu pertanyen les obres d'aquest pintor irlandes, que ha explicat la técnica que fa servir: capta imatges quotidianes properes del seu entorn, les barreja i hi afegeix l'escenografía creativa que genera en el seu cervell. Freud amb les seves teories sobre el psicoanàlisi i Apollinaire com a poeta, van tenir una notable influencia sobre Bretón.

Pintors cubistes: Julio González

 

"Cap cridant", 1939, MNAC Barcelona. Julio González (1876-1942) va ser preferentment un escultor,  que realitzà nombroses obres de gran format en ferro, especialitat en la que se'l pot considerar pioner. Es va forjar en la metal.listeria artística del seu pare i a l'escola de la Llotja de Barcelona. El 1899 va marxar a París però no es fins el 1927 que la seva obra escultórica no agafa la volada que la va caracteritzar i la seva emprenta tingué especial significació en escultors com Chillida, Oteiza o Alfaro. També va tenir espai per la pintura, de manera no tant relevant com amb l'escultura, però resulta obvi que va rebre influencia sobre el cubisme per part del seu amic Picasso, com resalta en aquesta pintura. Participaren junts al Pavelló Espanyol de l'Expo de París en el 1937, Picasso amb el "Guernica", Joan Miró amb "El segador" i González amb l'escultura "La Montserrat", considerada com una representació mítica de Catalunya, un testimoni sobre l'agressió feixista i un manifest a favor de la llibertat.